INICI

Culte  |  Notícies

NOTÍCIES

Notícies

 Celebració de Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes i escriptors 
 
 
Avui dimecres, 24 de gener, ha tingut lloc a la Catedral de Girona la Missa de celebració de la festivitat de Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes i escriptors. Ha estat presidida pel bisbe Francesc Pardo i ha comptat amb l'assistència de periodistes de diversos mitjans de comunicació gironins. A continuació s'ha compartit un petit esmorzar.
 
 
 
 

 








 
Cloenda de la celebració dels 600 anys de la nau gòtica de la Catedral de Girona [30-10-2017]
 
L'octubre del 2016 s'iniciava el que havia de ser tot un any de celebració per una gran efemèride. I és que feia 600 anys que el capítol i el bisbe van reunir un grup de dotze arquitectes, vinguts de diverses parts de la geografia catalana d'aquell moment, per discutir sobre com havien de procedir les obres de la nova nau de la catedral. 
Aquest mèrit, orgull de tot el bisbat, acompanyat de la fascinant història de la seva concepció, és el motiu que ha generat tot el calendari d'actes commemoratius, que organitzats pel Capítol Catedral de Girona no haurien estat possibles sense la participació i col·laboració de moltes altres entitats i persones. Gràcies a aquesta suma de tanta gent predisposada, la notícia del "600 aniversari" ha estat en boca dels mitjans de comunicació i dels assistents diverses vegades al llarg de l'any, amb actes cultuals i culturals. 
Finalment, i com a colofó d'aquest any d'aniversari, ens alegrem de presentar una "gran" fotografia de la protagonista. Aquesta imatge 360º de la nau, realitzada per Tururut Art Infogràfic, es pot gaudir a www.600aniversari.cat. 
Entitats que han fet possible aquesta celebració: 
· Capítol Catedral de Girona 
· Ajuntament de Girona 
· Generalitat de Catalunya 
· Universitat de Girona 
· Associació d'hostaleria de Girona 
· Patronat de Turisme Costa Brava Girona 
· Fal·lera Gironina 
· Associació Amics de les Flors de Girona 
· Festival Internacional Mapping Girona 
· Museu d'Història de Girona 
· Urban Sketchers Girona.
 

 
 
 
 
 
 



 
 










 
 
 
 
 
 
Confirmacions a la Catedral

En la seva homilia, el bisbe va animar als joves a afirmar la seva fe i la seva opció per Jesús sense por ni timidesa, davant d'una societat de vegades indiferent i hostil. També els va animar, en un futur proper, a agafar el relleu de "tots aquells que han fet possible al llarg de la història, de mantenir viva i activa l'Església en els nostres pobles i ciutats". 
El bisbe en acabar la celebració, els va regalar una creu.
 

 
Beatificats a Girona els set Missioners del Sagrat Cor de Jesús assassinats el setembre de 1936 [06-05-2017]
 
La Catedral de Girona ha acollit aquest matí la segona beatificació de la seva història, després que tres religioses de l'Institut de Sant Josep ja fossin beatificades el 5 de setembre del 2015. En aquesta ocasió es tracta de set Missioners del Sagrat Cor de Jesús assassinats el setembre de 1936, als inicis de la guerra civil espanyola, prop de Serinyà (Pla de l'Estany). 
La celebració, a la que hi han assistit nombrosos fidels procedents de les diòcesis d'origen dels set màrtirs beats, ha estat presidida pel Cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les causes dels Sants de la Santa Seu i pel bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo. L'eucaristia ha estat concelebrada també per nombrosos sacerdots i bisbes de les diòcesis de Catalunya i de les d'origen dels set religiosos, a més de dos bisbes de la congregació dels Missioners del Sagrat Cor, procedents d'Amèrica Llatina. També hi eren presents el nunci apostòlic a Espanya i diverses autoritats civils i polítiques com el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo; el Director General d'Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell; el president de la Diputació de Girona, Pere Vila; i l'Alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. 
A l'inici de la celebració, el bisbe de Girona ha llegit la súplica de beatificació. Tot seguit, el pare Francisco Blanco, superior provincial de la congregació dels Missioners i postulador actual de la causa, ha llegit una breu semblança biogràfica de cada un dels set religiosos màrtirs de Canet de Mar i un resum dels fets que van acabar amb el seu martiri el 29 de setembre de 1936, quan van ser assassinats en plena fugida cap a França per salvar la vida. Després de la lectura per part del Cardenal Amato de la carta apostòlica del papa Francesc, amb la que es declaren beats els fins ara servents de Déu, s'ha donat pas al descobriment del quadre dels nous beats –una imatge del pintor Joan Torras Viver-, i a la processó i veneració de les relíquies a l'altar. Es tracta d'unes peces de roba trobades en el lloc del seu afusellament, moments després de la seva mort. Tot seguit, ha continuat l'eucaristia solemne. 
En la seva homilia, el Cardenal Amato ha destacat que els set màrtirs van donar la seva vida en defensa de la fe, que van ser assassinats per la seva condició de religiosos, de persones consagrades, i ha recordat unes paraules recents del Papa Francesc en les que afirmava que «el record dels màrtirs ens confirma en la consciència que l'Església és Església si és Església de màrtirs, i els màrtirs són aquells que miren d'ajudar els germans i d'estimar Déu sense reserves». El cardenal també ha recordat el context de persecució de l'Església en el que va tenir lloc la mort dels set beats, i ha dit que una celebració com aquesta és una bona ocasió per a tenir en compte que «la societat humana no té necessitat d'odi, sinó d'amor». Unes paraules en la línia del que també va expressar el bisbe Francesc Pardo en la roda de premsa de presentació de la beatificació el passat 10 de març: «una beatificació no és una reivindicació ni una reclamació de justícia, sinó sobretot una acció de gràcies de tota l'Església per la vida i l'exemple d'aquests testimonis de fe i de vida cristiana». 




 
 

 
 Missa Crismal: el bisbe de Girona alerta de l’afebliment de la vitalitat cristiana «per no voler desentonar del paisatge de la cultura dominant» [12-04-2017]
 
Dirigint-se a tots els capellans, diaques, religiosos i laics presents a la celebració, el bisbe de Girona va voler remarcar que «Jesús ens necessita per a contribuir a la revolució de l'amor i perquè pugui continuar la seva missió avui (...) La societat ens necessita com a sal, llum i servidors»; alhora que també va afirmar que els principals destinataris de la Bona Nova són els desvalguts. Preguntant-se qui són avui aquests desvalguts, va respondre: «Certament, els pobres en béns materials, en salut, en cultura, però també els pobres en béns espirituals i experiència religiosa, els ignorants de la proposta cristiana, els qui han entès d'una manera deficient o esbiaixada la Bona Nova de Crist i la seva proposta de vida; i fins i tot aquells que no poden o no volen creure». 
Mons. Francesc Pardo va fer aquestes declaracions en el marc de l'homilia de la Missa Crismal que va tenir lloc ahir a la tarda a la Catedral de Girona, en la que també va recordar que avui més que mai «cal alliberar-se de les cadenes que signifiquen una obsessió malaltissa pels béns materials, per l'èxit mundà, pel poder i, sobretot, cal alliberar-se del pitjor mal, el pecat, perquè trenca alhora la comunió amb Déu, amb els altres, amb un mateix i amb l'entorn». 
La Missa Crismal és la celebració que té lloc cada any el dimarts de Setmana Santa, en la que el conjunt dels capellans de la diòcesi renoven les promeses fetes el dia de la seva ordenació. En aquesta celebració litúrgica també es beneeixen els olis dels malalts i dels catecúmens i es consagra el Sant Crisma, que s'utilitza per als baptismes, les confirmacions i les ordenacions presbiterals al llarg de l'any. 
Tot agraint la dedicació de tots els preveres i diaques de la diòcesi, el bisbe de Girona va tenir també unes paraules de reconeixement per aquells capellans que enguany celebren els seus cinquanta anys d'ordenació –Mn. Rossend Darnés, P. Anton M. Vilarrubias i P. Jordi Tarrés-; i vint-i-cinc anys d'ordenació: Mn. Albert Barceló.  
 
Diumenge de Rams
 
Com arreu, a la nostra diòcesi totes les comunitats parroquials van poder viure amb goig la tradicional benedicció de les palmes (veure galeria fotogràfica de la missa a la Catedral de Girona). Recordem també les víctimes dels atemptats soferts pels nostres germans coptes d'Egipte en un dia tant important i significatiu per a tots els cristians.
 
 
Ritu d'elecció de catecúmens [06-03-2017]
 
Aquest diumenge I de Quaresma, a la Catedral de Girona, una quinzena de catetecúmens adults foren escollits per a rebre els sagraments de la Iniciació cristiana a la propera Pasqua. Durant un temps llarg s'hi han anat preparant a les seves parròquies. La celebració fou presidida pel Bisbe Francesc, acompanyat pel delegat de catecumenat Mn. Joan Amich i el de litúrgia, Mn Baburés, a banda d'altres preveres i els rectors de les parròquies on s'està fent el procés catecumenal. La celebració dels sagraments serà el diumenge 23 d'abril, a les sis de la tarda, a la mateixa Catedral de Girona. 
 
 
Presa possessió de dos nous canonges de la Catedral de Girona [13-02-2017]
 
Aquest matí han pres possessió del nomenament de canonges del capítol de la Catedral de Girona, Mn. Joan M. Amich i Mn. Josep Gispert. L'acte de jurament davant del bisbe Francesc Pardo ha tingut lloc en el marc de la missa que els membres del capítol concelebren diàriament a les 9 del matí a la capella conventual de la Catedral. Mn. Amich és vicari episcopal i rector de Santa Maria de la Bisbal d'Empordà. Mn. Gispert ho és de la parròquia de Calella.
 
 
 
Missa exequial pel bisbe Jaume Camprodon (1926-2016) [29-12-2016]
 
La Catedral de Girona ha acollit aquest matí la Missa Exequial pel bisbe emèrit de Girona, Mons. Jaume Camprodon i Rovira, que va morir el passat dilluns 26 de desembre a l'edat de 90 anys. Fou bisbe de Girona entre 1973 i 2001. 
L'Eucaristia, presidida pel bisbe de Girona, ha estat concelebrada pel bisbe emèrit Mons. Carles Soler; l'arquebisbe de Tarragona Mons. Jaume Pujol; el cardenal Lluís Martínez Sistach; l'arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella; l'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives; el bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz; el bisbe de Vic, Romà Casanova i el bisbe de Tortosa, Enric Benavent. També hi eren presents altres personalitats eclesiàstiques, com el Pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler i el Secretari General de la Conferència Episcopal Espanyola, José María Gil Tamayo. 
Entre els representats polítics i socials, hi han assistit el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont; l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el delegat territorial del Govern de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús; i el subdelegat del Govern de l'Estat a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante. 
El bisbe de Girona ha fet referència al testament espiritual que va deixar el bisbe Jaume Camprodon, que es publicarà íntegrament al Full Parroquial de la diòcesi de Girona el proper 8 de gener. En el transcurs de l'homilia, el bisbe Francesc Pardo ha remarcat la voluntat expressa del bisbe Jaume que la Missa Exequial fos «senzilla». En aquest sentit, ha dit: «Certament que he de complir amb la voluntat del bisbe Jaume d'abstenir-me d'elogis, però això no em priva de deixar constància de les seves conviccions, del seu testimoniatge i de les seves actituds, manifestades en el seu testament espiritual, titulat Comiat». 
Sobre la figura del bisbe Jaume Camprodon, ha destacat que «la seva missió de pastor es manifestava en l'amor i delicadesa per les persones, totes les persones; i alhora, en els seus ensenyaments i prioritats pastorals». També ha recordat que «la seva participació en el Concili Provincial de la Tarraconense accentuava la necessitat d'esdevenir homes bíblics per la pregària», i que manifestà el seu amor a Catalunya, però sempre obert als qui arribaven de diversos indrets: «En una carta escriu: "Els qui hem nascut a Catalunya o hi anem enfonsant les arrels hem d'emular-nos per servir-la més i millor en tots els camps on la vida es desplega, perquè aconsegueixi la personalitat que per dret de naturalesa li correspon. L'amor a la pàtria –i l'amor es comprova en el servei– no és accessori a l'esperit cristià"». 
Finalment, el bisbe Francesc Pardo ha explicat que «visqué senzillament, i per això va deixar l'antic palau episcopal, primer per anar a viure en un pis al centre de la ciutat, i posteriorment a la casa del bisbe, al costat de la residència Sivilla. Fins i tot renuncià a la creu de Sant Jordi, i manifestà que la seva decisió no era cap menyspreu al guardó ni a cap dels qui el proposen. Senzillament, així era el tarannà del bisbe Jaume».