INICI

Culte  |  Notícies

NOTÍCIES

Notícies

La catedral de Girona celebra la festa del Corpus [30-05-2016]
 

La catedral de Girona es va omplir ahir diumenge per viure un any més la festa del Corpus. A les 7 de la tarda, el bisbe Francesc va presidir l'ofici solemne i després començà la processó que ja consta documentada l'any 1320, essent de les més antigues de l'Estat espanyol. La custòdia va baixar per l'escalinata de la catedral fins a la basílica de Sant Feliu. Allà es portà a terme la benedicció del Santíssim. En el recorregut es van poder apreciar les catifes florals que van confeccionar algunes confraries de la Setmana Santa de Girona.


Vint-i-tres adults reben la confirmació a la Catedral de Girona [17-05-2016]


Aquest diumenge passat, com ja és habitual en la festa de Pentecosta, vint-i-tres adults van rebre el sagrament de la confirmació de la mà del bisbe Francesc. Es tracta de persones de diverses parròquies de la diòcesi de Girona, que per circumstàncies diverses no es van confirmar en el seu moment i que ara han volgut completar aquest procés.

Si a aquestes confirmacions hi sumem les dels catecúmens, que fa unes setmanes van rebre alhora els tres sagraments d'iniciació cristiana, així com la d'altres que l'han rebut directament a la seva parròquia al llarg dels darrers mesos, són un total d'una seixantena de persones adultes que enguany hauran rebut el sagrament de la confirmació a la nostra diòcesi.



Una vintena d'adults reben els sagraments d'iniciació cristiana [04-04-2016]
 

El segon diumenge de Pasqua, com ja és habitual, una vintena de catecúmens de diverses parròquies de la diòcesi, van rebre els sagraments d'iniciació cristiana: bateig, confirmació i eucaristia. Acompanyats pels responsables de la seva formació al llarg dels darrers mesos, dels rectors de les seves parròquies i de nombrosos familiars i amics, els nous membres de la nostra comunitat cristiana, han fet experiència de la "gràcia i el do del que significa haver estat escollits personalment per Jesús", va dir el bisbe de Girona en la seva homilia. En la celebració dos infants van rebre també el baptisme i un adult va ser confirmat.



El Bisbe de Girona subratlla la importància del sagrament del perdó davant la «cultura de la irresponsabilitat» [22-03-2016]
 
El bisbe de Girona ha afirmat avui que la pèrdua i l'afebliment del sentit del pecat és la conseqüència d'una societat en la que moltes vegades preval la indiferència respecte al sofriment de l'altre: "Sóc molt conscient, com vosaltres, de les dificultats que en els darrers anys experimenta part del poble cristià per celebrar el sagrament del perdó. Aquestes dificultats poden tenir moltes causes, però potser n'hi ha una de fonamental: la pèrdua o afebliment del sentit del pecat, la poca consciència que som pecadors de pensament, paraula, obra i omissió, i l'extensió d'una certa cultura de la irresponsabilitat".
Mons. Pardo ha fet aquestes declaracions en el marc de l'homilia de la Missa Crismal que ha tingut lloc aquesta tarda a la Catedral de Girona, en la que també ha recordat que avui més que mai cal actualitzar i actuar amb conseqüència amb el que ens plantegen les obres de misericòrdia, com "donar menjar, donar beure, vestir, assistir els malalts o acollir el foraster". Cal acollir – ha dit - respectant els costums, la religiositat i les peculiaritats de cadascú.
La Missa Crismal és la celebració que té lloc cada any el dimarts de Setmana Santa, en la que el conjunt dels capellans de la diòcesi renoven les promeses fetes el dia de la seva ordenació. En aquesta celebració litúrgica també es beneeix l'oli dels malalts i el dels catecúmens i es consagra el Sant Crisma, que s'utilitza per als baptismes, les confirmacions i les ordenacions presbiterals al llarg de l'any.
Tot agraint la dedicació de tots els preveres i diaques de la diòcesi, Mons. Pardo ha tingut també unes paraules de reconeixement per aquells capellans que enguany celebren els seus setanta cinc anys d'ordenació: Mn. Ceferí Borrat; cinquanta anys d'ordenació: Mn. Josep Barcons, Mn. Jaume Julià, Mn. Enric Sala i Mn. Josep Sarola (+); i vint-i-cinc anys d'ordenació: Mn. Joan Boadas.






El bisbe anima a fer present Jesús en la vida diària durant la benedicció de Rams
[21-03-2016]
 

Ahir diumenge de rams, totes les parròquies de la diòcesi van celebrar l'inici de la Setmana Santa. En la benedicció de palmes i rams que va tenir lloc davant la plaça dels apòstols abans d'iniciar la missa solemne a l'interior de la Catedral de Girona, el bisbe Francesc Pardo va remarcar: "no som aquí per trobar-nos amb cap jugador famós de futbol ni tampoc amb una estrella del cinema, sinó per rebre Jesús i donar-li les gràcies". També va aprofitar per explicar, sobretot als més petits, que els dies de la setmana santa no són només "dies sense escola", i va animar a la multitud de fidels congregats, a fer present el missatge cristià a les escoles, als hospitals, a les cases i als carrers de la ciutat de Girona. A l'homilia de la missa va pregar per la solidaritat entre els pobles i en especial a l'Orient Mitjà.






El bisbe de Girona en l'obertura de la Porta de la Misericòrdia: "Avui se'ns convida a l'alegria que ve del Senyor" [13-12-2015]

 

Aquesta tarda ha tingut lloc la celebració d'obertura de la porta de la misericòrdia a la Catedral, amb la que la diòcesi de Girona entra de ple en l'Any Jubilar. Tal com va fer el papa Francesc el passat dia 8 de desembre a la basílica de Sant Pere del Vaticà, aquest tercer diumenge d'Advent totes les catedrals del món són convidades a obrir també la seva pròpia Porta de la Misericòrdia com a signe d'inici de l'Any Sant. La porta dels Apòstols de la Catedral de Girona, ha estat el lloc on ha començat aquesta celebració amb la que la nostra diòcesi entra de ple en aquest temps especial de gràcia i de perdó, que s'allargarà fins el 20 de novembre del 2016. 

Després del ritu d'entrada i de la lectura de la butlla de convocatòria del Jubileu del papa Francesc a l'exterior de la Catedral, la processó formada per diversos preveres, diaques i els nombrosos fidels que s'hi han aplegat, s'ha encaminat fins a la porta dels Apòstols. Allà, el bisbe de Girona ha obert la porta, un gest que vol representar un entrar simbòlicament i físicament en aquest dinamisme de conversió que es proposa per aquest període. Es tracta d'una ocasió per obtenir la "indulgència plenària" –un indult de tota la vida, "fruit de la misericòrdia i l'amor de Déu, mitjançant la reconciliació i l'eucaristia", ha explicat el bisbe Francesc-. Precisament el logotip d'aquest Any Jubilar, obra de l'artista i jesuïta Marko I. Rupnik, vol remarcar la centralitat de la proposta cristiana d'acollir tothom sense jutjar i sense condemnar. 

Un cop dins del temple, ha seguit la celebració de la missa. En la seva homilia, el bisbe de Girona ha remarcat la importància d'aprofitar aquest temps per a renovar el compromís de cadascú amb les obres de misericòrdia, "actualitzant-les des de la realitat i el moment que vivim avui", i a traduir-les en propostes i actuacions ben concretes per a la vida de cada dia: "col·laborar per eradicar la pobresa, la marginació i oferir possibilitats de vida digna a tothom; no deixar abandonats als malalts i als ancians; perdonar –pedra de toc de l'amor-, consolar i pregar sempre". 

Al llarg de la celebració, representants d'entitats i moviments diocesans han desplegat diversos cartells en els que es podien llegir cadascuna de les catorze obres de misericòrdia. Les corporals: donar menjar al qui té fam, donar beure a qui té set, vestir al despullat, acollir al foraster, visitar i atendre els malalts, redimir els presos i captius, enterrar els difunts. Les espirituals: ensenyar a qui no sap, donar consell a qui ho ha de menester, corregir el qui va errat, consolar el qui està trist, perdonar les ofenses, suportar amb paciència les persones que ens molesten, pregar a Déu pels vius i pels difunts. 

Finalment, dotze espelmes han recordat també les altres esglésies jubilars de la diòcesi: la Basílica de sant Feliu de Girona, la Basílica de santa Maria de Castelló d'Empúries, l'Església del monestir de santa Maria de Solius, l'Església parroquial de santa Coloma de Farners, el Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar, el Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa de Jafre, el Santuari de la Mare de Déu del Collell, el Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, el Santuari de la Mare de Déu del Tura d'Olot, el Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades, el Santuari de la Mare de Déu del Vilar de Blanes, i el Santuari de la Mare de Déu del Mont, en aquest cas, només en els dies en que hi hagi romeries. 

Que a més de la Catedral de Girona el bisbe hagi decretat que en dotze temples de tot el territori diocesà es pugui rebre també la indulgència plenària, vol ser una manera de "posar a l'abast de tothom la possibilitat de viure aquesta experiència profunda de la misericòrdia de Déu". 

[04-04-2016]  El segon diumenge de Pasqua, com ja és habitual, una vintena de catecúmens de diverses parròquies de la diòcesi, van rebre els sagraments d'iniciació cristiana: bateig, confirmació i eucaristia. Acompanyats pels responsables de la seva formació al llarg dels darrers mesos, dels rectors de les seves parròquies i de nombrosos familiars i amics, els nous membres de la nostra comunitat cristiana, han fet experiència de la "gràcia i el do del que significa haver estat escollits personalment per Jesús", va dir el bisbe de Girona en la seva homilia. En la celebració dos infants van rebre també el baptisme i un adult va ser confirmat. [13-12-2015]  Aquesta tarda ha tingut lloc la celebració d'obertura de la porta de la misericòrdia a la Catedral, amb la que la diòcesi de Girona entra de ple en l'Any Jubilar. Tal com va fer el papa Francesc el passat dia 8 de desembre a la basílica de Sant Pere del Vaticà, aquest tercer diumenge d'Advent totes les catedrals del món són convidades a obrir també la seva pròpia Porta de la Misericòrdia com a signe d'inici de l'Any Sant. La porta dels Apòstols de la Catedral de Girona, ha estat el lloc on ha començat aquesta celebració amb la que la nostra diòcesi entra de ple en aquest temps especial de gràcia i de perdó, que s'allargarà fins el 20 de novembre del 2016. Després del ritu d'entrada i de la lectura de la butlla de convocatòria del Jubileu del papa Francesc a l'exterior de la Catedral, la processó formada per diversos preveres, diaques i els nombrosos fidels que s'hi han aplegat, s'ha encaminat fins a la porta dels Apòstols. Allà, el bisbe de Girona ha obert la porta, un gest que vol representar un entrar simbòlicament i físicament en aquest dinamisme de conversió que es proposa per aquest període. Es tracta d'una ocasió per obtenir la "indulgència plenària" –un indult de tota la vida, "fruit de la misericòrdia i l'amor de Déu, mitjançant la reconciliació i l'eucaristia", ha explicat el bisbe Francesc-. Precisament el logotip d'aquest Any Jubilar, obra de l'artista i jesuïta Marko I. Rupnik, vol remarcar la centralitat de la proposta cristiana d'acollir tothom sense jutjar i sense condemnar. Un cop dins del temple, ha seguit la celebració de la missa. En la seva homilia, el bisbe de Girona ha remarcat la importància d'aprofitar aquest temps per a renovar el compromís de cadascú amb les obres de misericòrdia, "actualitzant-les des de la realitat i el moment que vivim avui", i a traduir-les en propostes i actuacions ben concretes per a la vida de cada dia: "col·laborar per eradicar la pobresa, la marginació i oferir possibilitats de vida digna a tothom; no deixar abandonats als malalts i als ancians; perdonar –pedra de toc de l'amor-, consolar i pregar sempre". Al llarg de la celebració, representants d'entitats i moviments diocesans han desplegat diversos cartells en els que es podien llegir cadascuna de les catorze obres de misericòrdia. Les corporals: donar menjar al qui té fam, donar beure a qui té set, vestir al despullat, acollir al foraster, visitar i atendre els malalts, redimir els presos i captius, enterrar els difunts. Les espirituals: ensenyar a qui no sap, donar consell a qui ho ha de menester, corregir el qui va errat, consolar el qui està trist, perdonar les ofenses, suportar amb paciència les persones que ens molesten, pregar a Déu pels vius i pels difunts. Finalment, dotze espelmes han recordat també les altres esglésies jubilars de la diòcesi: la Basílica de sant Feliu de Girona, la Basílica de santa Maria de Castelló d'Empúries, l'Església del monestir de santa Maria de Solius, l'Església parroquial de santa Coloma de Farners, el Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar, el Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa de Jafre, el Santuari de la Mare de Déu del Collell, el Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, el Santuari de la Mare de Déu del Tura d'Olot, el Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades, el Santuari de la Mare de Déu del Vilar de Blanes, i el Santuari de la Mare de Déu del Mont, en aquest cas, només en els dies en que hi hagi romeries. Que a més de la Catedral de Girona el bisbe hagi decretat que en dotze temples de tot el territori diocesà es pugui rebre també la indulgència plenària, vol ser una manera de "posar a l'abast de tothom la possibilitat de viure aquesta experiència profunda de la misericòrdia de Déu".
 



Jordi Pla, ordenat prevere de la diòcesi de Girona. [05-10-2015]

El diumenge 4 d'octubre a la catedral, el bisbe de Girona ha ordenat nou prevere de la diòcesi Jordi Pla, que fins ara ha exercit de diaca al servei de diferents parròquies de l'Alt Empordà. A la celebració d'ordenació hi han assistit nombroses persones vingudes de les diverses parròquies on Mn. Jordi Pla ha exercit els darres anys el seu servei i el seu ministeri.

Jordi Pla és filòleg, professor de català al llarg de molts anys i una persona molt vinculada a l'àmbit social i cultural de Figueres, on també ha impulsat una iniciativa vinculada a l'atri dels gentils. Ha estat nomenat rector de Vilafant i vicari d'Avinyonet de Puigventós, Cistella, Vilanant, Vilaritg i Santa Llogaia d'Àlguema. També serà vicari col·laborador d'altres paròquies de l'Arxiprestat de l'Alt Empordà Interior.

Acompanyat d'una quarentena de preveres i diaques, el nou prevere ha expressat unes paraules d'agraïment i ha recordat que "l'amor de Déu se serveix de tots nosaltres, segons cada carisma i cada ministeri, per transparentar-lo allà on ens trobem".


Les germanes màrtirs de l’Institut de Religioses de Sant Josep, beatificades a Girona
[05-09-2015]
 
Les germanes Fidela Oller, Josefa Monrabal i Facunda Margenat, que van desenvolupar la seva labor amb l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, han estat beatificades aquest matí en el marc d'una multitudinària cerimònia a la Catedral de Girona presidida pel cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants. L'han acompanyat el cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, i el bisbe de Girona, Francesc Pardo. També hi han estat presents Mons. Lluís Martinez Sistach, cardenal arquebisbe de Barcelona; Mons. Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona; Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d'Urgell, Josep M. Soler, Abat de Montserrat o Mons. Renzo Fratini, nunci apostòlic a l'estat espanyol, entre altres prelats.

Uns 2.000 fidels provinents d'arreu del món han volgut acompanyar les germanes de l'Institut en aquest dia històric, reunint-se a la catedral i al seu voltant, on s'ha pogut seguir la cerimònia a través d'una pantalla gegant. A la cerimònia han concelebrat més d'un centenar de sacerdots, entre ells 15 bisbes i cardenals, a més de familiars de les beatificades, autoritats polítiques i civils.

Durant la seva homilia, el delegat del Papa Francesc, el cardenal Angelo Amato ha reconegut el testimoni valent de vida de les religioses màrtirs, de qui ha dit "eren persones virtuoses, exemplars, autèntiques serves de la caritat de Déu envers els malalts". També s'ha referit a "l'herència preciosa que deixen les seves germanes, convidant-les a continuar amb alegria i sacrifici l'apostolat en el món del patiment, prestant assistència corporal i espiritual als malalts".

El cardenal Amato també ha recordat que "encara en els nostres dies, els cristians són la minoria més perseguida del món. Algunes estadístiques assenyalen que la xifra de cristians morts a causa directa o indirecta de la seva fe són més de 100.00 cada any".

Un dels moments més rellevants de la cerimònia ha tingut lloc després de la pronunciació de la fórmula solemne de beatificació per part del cardenal Amato, quan s'ha descobert la imatge de les noves beates. Tanmateix, un altre punt destacat de la missa ha estat el trasllat a l'altar de les relíquies de les tres beates, portades per germanes de l'Institut i familiars.

En finalitzar la celebració, el bisbe de Girona, Francesc Pardo ha remarcat, dirigint-se a totes les religioses de Sant Josep de Girona: "La beatificació de les vostres germanes màrtirs manifesta la veracitat de l'Evangeli que viviu i testimonieu".

Després de la cerimònia, la Mare Mª Carmen García, superiora general de l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, ha afegit que "avui és un dia històric pel nostre Institut, estem plenament emocionades i agraïdes per aquest reconeixement a la labor de les nostres germanes. Això ens reafirma en la missió que seguim realitzant actualment: alleujar el dolor i sembrar la pau".

La presència de fidels arribats de deu països diferents, ha posat de manifest la universalitat de la labor realitzada a tot el món per l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, present actualment a 54 comunitats repartides per Europa, Àfrica i Llatinoamèrica.